Control del #morrut amb Sospalm

Sense entrar a valorar si és el millor lloc per tenir una palmera canària em sap greu que s'hagi perdut anys després d'haver's-hi instal·lat. El mateix destí que han tingut tantes i tantes palmeres, ens espais públics i privats. 

Hem de reflexionar una mica sobre com actuar quan tinguem noves plagues. Ho sabem fer millor...

Salvem el jardí d'Encarnació: aprofitem l'oportunitat @indepe_gracia @albertbalanza

He publicat a l'Independent de Gràcia la meva proposta per al jardí d'Encarnació. Aquest és el text:

"Gràcia té una superfície de 3,3m² de verd urbà per cada habitant, mentre que a Barcelona és de 6,8m² per habitant. Només l’Eixample, on els edificis són més grans i més alts, té una ràtio inferior. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana que aquesta xifra es trobi entre 10 i 15m² per habitant. El dèficit és tan evident que cal un treball seriós i decidit per corregir-lo. Els darrers mesos s’ha viscut una lluita veïnal per salvar el jardí del convent de les Monges Missioneres del Santíssim Sagrament del carrer de l’Encarnació. Ha estat una lluita en inferioritat de condicions, com n’hi ha hagut tantes que no han reeixit en les darreres dècades de ferotge construcció i destrucció. Els veïns poca cosa han pogut fer enfront dels forts interessos econòmics d’una propietat i d’uns promotors als quals només els interessava el rendiment econòmic immobiliari. El jardí tampoc no disposava de cap figura legal de protecció (urbanística, natural, cultural o artística), ni en el seu conjunt ni tampoc els elements vegetals que contenia. L’edifici es va enderrocar i bona part del jardí s’ha malmès. Però el que no van poder aturar els veïns ho ha aturat la crisi. Llegeixo a l’independent que la immobiliària es retira del projecte. Malauradament l’enderroc va començar i ara corre el risc de ser un espai abandonat i marginal per uns quants anys.

És el moment d’aturar-se i fer una reflexió, la que necessàriament hauria hagut de ser prèvia, per part de tots, Ajuntament, propietat, promotors i també per què no, el teixit social de la vila. Potser és una oportunitat per replantejar-ho, per veure les possibilitats de l’espai i del que queda del jardí. Pot contribuir a minimitzar les mancances en zones verdes i espai públic de la vila? Estic convençut que sí.

Al concurs de les 16 portes de Collserola, convocat pel propi ajuntament de la ciutat, el jurat va distingir amb una menció el projecte anomenat Portes Obertes redactat per un equip del qual vaig poder formar part. Aquest no feia altra cosa que proposar la recuperació per a la ciutadania d’espais "perduts" i en procés de degradació, com el nostre jardí, integrant-los en un teixit urbanístic i social sostenible per baixar el verd de Collserola cap a l’interior de la ciutat. Classificava aquests espais com a espais verds d’escala veïnal, que poden servir als ciutadans de la zona per cobrir necessitats quotidianes de reunió, relació i esbarjo. Es plantejaven diferents estratègies de gestió per reactivar el teixit. Es proposava incorporar la participació ciutadana real dins dels processos ciutadans. La implicació en les dinàmiques de barri i veïnals. Es tracta d’incorporar els veïns no com a simples usuaris sinó com a agent actiu,com a ciutadà participant. Fins i tot, amb una adequada entesa entre les parts, es poden portar a terme experiències de custòdia urbana, on els propietaris cedeixen l’ús de l’espai per un nombre determinat d’anys, sense renunciar a una part o la totalitat dels seus drets, l’administració l’incorpora a les zones verdes públiques i, per què no, els veïns (o una associació o una entitat social...) adquireixen unes responsabilitats de construcció i manteniment de l’espai. Cal valentia i voluntat de totes les parts, però en temps de crisi haurem d’adoptar solucions innovadores. Ens hi atrevim?

I de forma immediata, abans de dues o tres setmanes, cal actuar amb controls preventius contra el morrut de les palmeres. Recordem que la prevenció i la lluita contra aquesta plaga està qualificada d’utilitat pública i que, tant l’Ajuntament de Barcelona com la Generalitat de Catalunya, han d’actuar per garantir que els titulars de les palmeres afectades prenguin les mesures de control fitosanitari necessàries establertes per la pròpia administració. El nostre país ja ha deixat perdre un gran nombre de palmeres, moltes de gran valor ornamental i patrimonial."

Podeu llegir-lo en elseu context original aquí.
I podeu veure el que publica la plataforma de veïns Encarnció/Sant Lluís aquí.

Control dels perforadors de pins, Tomicus destruens i Orthotomicus erosus

Hola, vos adjuntam informació sobre la segona part de la xerrada que fèrem el passat dia 27 de setembre a Calvià i que no hi va haver temps d'acabar. Ho farem el pròxim dijous dia 18 a les 18:00 hores a la Sala de Plenaris de l'Ajuntament de Calvià.

Després els que vulguin podrem anar a sopar d'un pa amb oli a un bar del poble.

Es necessari confirmar l'assistència i si quedareu a sopar o no.

Qui té una palmera ha de protegir-la

Josep Jacas, catedràtic de Producció Vegetal a la Universitat Jaume I de Castelló, es mostra serè enfront de l'acció devoradora del morrut. L'investigador, que ha passat anys darrere de la plaga i que en l'actualitat col·labora amb el seu grup de treball en un projecte de la Unió Europea, en el qual també participen la Universitat Politècnica de València i la Universitat de Còrdova, prefereix no ser alarmista i ens adverteix que, si bé falta molt de camí per recórrer, ja hi ha casos en què l'eradicació ha funcionat. Encara queda lloc per a l'optimisme. [...]

Continua llegint la notícia publicada a Vilaweb

Processó de processionària

Feia anys que no veia la processó d'orugues com aquesta.

Jornada sobre la lluita biològica #plaguesimalalties

Lluita Biològica Jornada Lluita Biològica 18 de Febrer del 2011 a Terrassa Parcs i Jardins de Manteniment Urbà de l'Ajuntament de Terrassa, l'Associació ANDATerrassa i el Gremi de Jardineria de Catalunya, partint de la premissa que la vegetació en general, i els arbres en particular, són els elements que millor vertebren els espais socials de les ciutats, i que creen vies cíviques d'interacció i socialització, i que la primera premissa és que estiguin el més segurs, sans i bonics possible, emprenen aquestes Jornades per millorar, en la mesura del possible les tècniques que s'hauran d'utilitzar a partir de la nova Directiva 2009/128/CE. En aquestes Jornades, els especialistes que es reuneixen tractaran de donar a conèixer les últimes novetats, així com també el com, perquè i de quina manera és convenient fer aquests tractaments (lluita biològica, lluita integrada) per aconseguir l'objectiu que es pretén, com ja s'ha comentat anteriorment, tenir les plantes i els arbres el més segurs, sans i bonics possible Josep Manel Fernández López Diptic del programa Full d´inscripció Lloc:Seu del Gremí de Jardineria de Catalunya Sala d´actes C/ Sant Pau 6 08221 Terrassa

En compliment de la LOPD (Llei orgànica de protecció de dades de caràcter personal 15/1999 de 13 de desembre), l'APEVC us informa que la vostra adreça electrònica consta en un fitxer informàtic del qual és titular l'Associació de Professionals dels Espais Verds de Catalunya o bé perquè hi heu donat el vostre consentiment o bé perquè s'han recollit en Fonts de lliure accés al públic. Podeu exercir el dret d'accés, rectificació, oposició i cancel·lació de les vostres dades, adreçant-vos per escrit a correu@apevc.cat.

Enemics naturals en els espais verds urbans

L'objectiu d'aquesta guia és ajudar a reconèixer els enemics naturals que hi ha en els espais verds urbans i que tenen un paper important en el control de plagues. El control biològic de plagues és una eina essencial en els espais on la presència humana és constant i l'ús dels productes fitosanitaris molt problemàtic.

L’Administració, les associacions i el morrut de les palmeres

Comentari quevaig escriure al bloc de l'APEVC en relació a l'escrit:

Cadascú té la seva feina. La feina de l’APEVC no és la inspecció, això correspon a l’Administració competent. El que sí que ens pertoca és exigir, pressionar, argumentar que cadascú assumeixi les seves responsabilitats.

L’APEVC podria denunciar? Doncs podria, però en base a què? A crear un cos d’inspectors paral·lel? Ni parlar-ne. A recollir denúncies individuals i tramitar-les com a associació? Això suposaria acceptar que les regles del joc establertes des de sanitat vegetal i altres organismes són vàlides. N’estem segurs que això està ben plantejat? Hi ha molt a debatre.

I en base a què l’APEVC amb els seus recursos acceptaria i assumiria com a pròpia la denúncia d’un particular en contra d’un altre? Pel simple fet de ser soci? O hauriem de crear un comitè d’experts que les avalués? Tenim recursos per això? La meva opinió és que no.
Hi ha molta feina afer, però en la meva opinió aquest no és el camí.

Hi podem aportar debat tècnic i d’experts, recollida d’informacions, redacció i signatura de documents i d’articles, tècnics i especialitzats i de caràcter general, denúncia pública de manca de recursos o fins i tot de manca d’efectivitat de les mesures adoptades. Això sí, sempre des del rigor i el coneixement i des d’un cert consens del sector.

Per cert, l’escrit està redactat en primera persona, però no està signat.

Estat actual de la plaga del morrut de la palmera

Des d'aquesta pàgina es pot descarregar la documentació de la jornada sobre el morrut de les palmeres que es va fer a l'ECA de Santa Coloma de Farners.

Extret del web del DAR:
L’escola de capacitació agrària forestal de Santa Coloma de Farners va acollir una jornada de transferència tecnològica sobre el morrut de les palmeres. La jornada, promoguda per d’institut Català d’estudis Agraris i el Servei de Sanitat Vegetal i l’escola forestal del DAR respon a la gran inquietud provocada per aquest paràsit Rhynchophorus ferrugineus que esta atacant a les palmeres en tota la zona de l’arc mediterrani.

Investigadors i especialistes de diferents institucions de les comunitats autònomes d’Andalusia, Valencia i Catalunya varen exposar les darreres novetats sobre el coneixement de la plaga i sobre els mitjans de lluita.

Un centenar de jardiners i responsables de la gestió del patrimoni vegetal de tota la zona mediterrània varen escoltar les aportacions dels especialistes en el tema.