He publicat a l'Independent de Gràcia la meva proposta per al jardí d'Encarnació.
Aquest és el text:
"Gràcia té una superfície de 3,3m
2 de verd urbà per cada habitant, mentre que a Barcelona és de 6,8m
2 per habitant. Només l’Eixample, on els edificis són més grans i més alts, té una ràtio inferior. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana que aquesta xifra es trobi entre 10 i 15m
2 per habitant. El dèficit és tan evident que cal un treball seriós i decidit per corregir-lo.
Els darrers mesos s’ha viscut una lluita veïnal per salvar el jardí del convent de les Monges Missioneres del Santíssim Sagrament del carrer de l’Encarnació. Ha estat una lluita en inferioritat de condicions, com n’hi ha hagut tantes que no han reeixit en les darreres dècades de ferotge construcció i destrucció. Els veïns poca cosa han pogut fer enfront dels forts interessos econòmics d’una propietat i d’uns promotors als quals només els interessava el rendiment econòmic immobiliari. El jardí tampoc no disposava de cap figura legal de protecció (urbanística, natural, cultural o artística), ni en el seu conjunt ni tampoc els elements vegetals que contenia. L’edifici es va enderrocar i bona part del jardí s’ha malmès. Però el que no van poder aturar els veïns ho ha aturat la crisi. Llegeixo a
l’independent que la immobiliària es retira del projecte. Malauradament l’enderroc va començar i ara corre el risc de ser un espai abandonat i marginal per uns quants anys.
És el moment d’aturar-se i fer una reflexió, la que necessàriament hauria hagut de ser prèvia, per part de tots, Ajuntament, propietat, promotors i també per què no, el teixit social de la vila. Potser és una oportunitat per replantejar-ho, per veure les possibilitats de l’espai i del que queda del jardí. Pot contribuir a minimitzar les mancances en zones verdes i espai públic de la vila? Estic convençut que sí.
Al concurs de les 16 portes de Collserola, convocat pel propi ajuntament de la ciutat, el jurat va distingir amb una menció el projecte anomenat
Portes Obertes redactat per un equip del qual vaig poder formar part. Aquest no feia altra cosa que proposar la recuperació per a la ciutadania d’espais "perduts" i en procés de degradació, com el nostre jardí, integrant-los en un teixit urbanístic i social sostenible per baixar el verd de Collserola cap a l’interior de la ciutat. Classificava aquests espais com a espais verds d’escala veïnal, que poden servir als ciutadans de la zona per cobrir necessitats quotidianes de reunió, relació i esbarjo. Es plantejaven diferents estratègies de gestió per reactivar el teixit. Es proposava incorporar la participació ciutadana real dins dels processos ciutadans. La implicació en les dinàmiques de barri i veïnals. Es tracta d’incorporar els veïns no com a simples usuaris sinó com a agent actiu,com a ciutadà participant. Fins i tot, amb una adequada entesa entre les parts, es poden portar a terme experiències de custòdia urbana, on els propietaris cedeixen l’ús de l’espai per un nombre determinat d’anys, sense renunciar a una part o la totalitat dels seus drets, l’administració l’incorpora a les zones verdes públiques i, per què no, els veïns (o una associació o una entitat social...) adquireixen unes responsabilitats de construcció i manteniment de l’espai. Cal valentia i voluntat de totes les parts, però en temps de crisi haurem d’adoptar solucions innovadores. Ens hi atrevim?
I de forma immediata, abans de dues o tres setmanes, cal actuar amb controls preventius contra el morrut de les palmeres. Recordem que la prevenció i la lluita contra aquesta plaga està qualificada d’utilitat pública i que, tant l’Ajuntament de Barcelona com la Generalitat de Catalunya, han d’actuar per garantir que els titulars de les palmeres afectades prenguin les mesures de control fitosanitari necessàries establertes per la pròpia administració. El nostre país ja ha deixat perdre un gran nombre de palmeres, moltes de gran valor ornamental i patrimonial."
Podeu llegir-lo en elseu context original
aquí.
I podeu veure el que publica la plataforma de veïns Encarnció/Sant Lluís
aquí.
Veure el perfil d'Àlex March i Raurell