Salvem el jardí d'Encarnació: aprofitem l'oportunitat @indepe_gracia @albertbalanza

He publicat a l'Independent de Gràcia la meva proposta per al jardí d'Encarnació. Aquest és el text:

"Gràcia té una superfície de 3,3m² de verd urbà per cada habitant, mentre que a Barcelona és de 6,8m² per habitant. Només l’Eixample, on els edificis són més grans i més alts, té una ràtio inferior. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana que aquesta xifra es trobi entre 10 i 15m² per habitant. El dèficit és tan evident que cal un treball seriós i decidit per corregir-lo. Els darrers mesos s’ha viscut una lluita veïnal per salvar el jardí del convent de les Monges Missioneres del Santíssim Sagrament del carrer de l’Encarnació. Ha estat una lluita en inferioritat de condicions, com n’hi ha hagut tantes que no han reeixit en les darreres dècades de ferotge construcció i destrucció. Els veïns poca cosa han pogut fer enfront dels forts interessos econòmics d’una propietat i d’uns promotors als quals només els interessava el rendiment econòmic immobiliari. El jardí tampoc no disposava de cap figura legal de protecció (urbanística, natural, cultural o artística), ni en el seu conjunt ni tampoc els elements vegetals que contenia. L’edifici es va enderrocar i bona part del jardí s’ha malmès. Però el que no van poder aturar els veïns ho ha aturat la crisi. Llegeixo a l’independent que la immobiliària es retira del projecte. Malauradament l’enderroc va començar i ara corre el risc de ser un espai abandonat i marginal per uns quants anys.

És el moment d’aturar-se i fer una reflexió, la que necessàriament hauria hagut de ser prèvia, per part de tots, Ajuntament, propietat, promotors i també per què no, el teixit social de la vila. Potser és una oportunitat per replantejar-ho, per veure les possibilitats de l’espai i del que queda del jardí. Pot contribuir a minimitzar les mancances en zones verdes i espai públic de la vila? Estic convençut que sí.

Al concurs de les 16 portes de Collserola, convocat pel propi ajuntament de la ciutat, el jurat va distingir amb una menció el projecte anomenat Portes Obertes redactat per un equip del qual vaig poder formar part. Aquest no feia altra cosa que proposar la recuperació per a la ciutadania d’espais "perduts" i en procés de degradació, com el nostre jardí, integrant-los en un teixit urbanístic i social sostenible per baixar el verd de Collserola cap a l’interior de la ciutat. Classificava aquests espais com a espais verds d’escala veïnal, que poden servir als ciutadans de la zona per cobrir necessitats quotidianes de reunió, relació i esbarjo. Es plantejaven diferents estratègies de gestió per reactivar el teixit. Es proposava incorporar la participació ciutadana real dins dels processos ciutadans. La implicació en les dinàmiques de barri i veïnals. Es tracta d’incorporar els veïns no com a simples usuaris sinó com a agent actiu,com a ciutadà participant. Fins i tot, amb una adequada entesa entre les parts, es poden portar a terme experiències de custòdia urbana, on els propietaris cedeixen l’ús de l’espai per un nombre determinat d’anys, sense renunciar a una part o la totalitat dels seus drets, l’administració l’incorpora a les zones verdes públiques i, per què no, els veïns (o una associació o una entitat social...) adquireixen unes responsabilitats de construcció i manteniment de l’espai. Cal valentia i voluntat de totes les parts, però en temps de crisi haurem d’adoptar solucions innovadores. Ens hi atrevim?

I de forma immediata, abans de dues o tres setmanes, cal actuar amb controls preventius contra el morrut de les palmeres. Recordem que la prevenció i la lluita contra aquesta plaga està qualificada d’utilitat pública i que, tant l’Ajuntament de Barcelona com la Generalitat de Catalunya, han d’actuar per garantir que els titulars de les palmeres afectades prenguin les mesures de control fitosanitari necessàries establertes per la pròpia administració. El nostre país ja ha deixat perdre un gran nombre de palmeres, moltes de gran valor ornamental i patrimonial."

Podeu llegir-lo en elseu context original aquí.
I podeu veure el que publica la plataforma de veïns Encarnció/Sant Lluís aquí.

Les ciutats més verdes contribueixen a reduir les visites al metge

La incidència de l'asma infantil ha augmentat un 50% entre 1980 i 2000. A Nova York, l'asma és la principal causa d'hospitalització dels menors de 15 anys.

A la Universitat de Columbia, han investigat la correlació entre el verd urbà i la incidència de l'asma infantil. Aquesta relació és inversa, de manera que l'asma disminueix a mesura que incrementa el nombre d'arbres, concretament un 24-29% en els menors de 4-5 anys per cada 343 arbres per quilòmetre quadrat d'increment.

Aquests estudis, coincidèixen amb els que a Finlàndia relacionen la manca d'exposició a l'entorn natural amb l'afectació de certs bacteris, desenvolupant asma i al·lèrgies.


Cities and Biodiversity Outlook from Stockholm Resilience Centre on Vimeo.

Podeu veure la informació en el seu context original

No hi ha dubte que per a la millora de la salut pública seria imprescindible realitzar estudis en el nostre context que ens permetéssin quantificar la possible incidència del verd urbà i establir estratègies a gran escalla i a llarg termini per planificar el verd urbà amb finalitats sanitàries.

Verí en zones verdes

Ha sortit publicada de nou una carta, Verí en zones verdes, parlant de l'estramoni que neix espontàniament en les zones verdes. És una tema recorrent. Hi ha un famós cas amb tràgic desenllaç fa prop d'un any proper a Madrid.

El meu punt de vista és que ens equivoquem volent crear una ciutat (o voraciutat) asèptica, on eliminem (de fet demanem a l'administració que elimini) allò que crea alarma perquè és nociu si se'n fa un mal ús. De plantes tòxiques n'hi ha moltes, de fet les medicinals ho són a una determinada dosi i són perjudicials, nocives, tòxiques o fins i tot letals a una altra.

Jo crec més en l'educació, en una societat on ningú no pretén fer beuratges d'una substància que desconeix. on els adults protegim els nostres infants, no posant-los en una caixa de cotó fluix sinó vigilant-los, tutoritzant-los i formant-los en l'assumpció de les seves responsabilitats.

També hem de tenir en compte l'enorme cost econòmic que suposa una lluita contra una planta (però pot ser un bolet o qualsevol altre element natural) que apareix espontàniament i que per molt que hi lluitem s'entossudeix en conquerir nous espais. Realment estem disposats a mantenir brigades de centenars de jardiners que intentin eliminar infructuosament qualsevol planta que ens pugui perjudicar?

Relationship between tree canopy and crime

Aquí va un interessant estudi que relaciona delinquüència i disminució de la cobertura de l'arbrat... encara que crec que caldria tenir en compte molts més paràmetres. Relationship between tree canopy and crime

Paisatge en línia: L'Ajuntament de Sevilla denuncia l'autor del "Mamo...

Paisatge en línia: L'Ajuntament de Sevilla denuncia l'autor del "Mamo...: L'arquitecte alemany Jürgen Mayer ha estat denunciat per l'Ajuntament de Sevilla pel desviament pressupostari del projecte de la Plaza de...

Jardí de Can Framis de Barcelona

Una interessant polèmica sobre les actuacions després de la remodelació dels jardins de Can Framis de Barcelona.

Es fa un projecte, s'executa, es recepciona i posteriorment s'aixeca tot de nou amb el manteniment.

Segurament només les parts (promotor, projectista, constructor i responsable del manteniment) saben realment què ha passat, però realment els ciutadans no ho mereixem. És un tema de manca de diàleg? Algú ha decidit tirar pel dret sense fer cas del que li diuen els altres?

Trobo a faltar una reflexió sobre si realment algú va valorar els costos de manteniment abans d'aprovar el projecte i si aquests costos es van incorporar en forma d'increment pressupostari al servei.

I les garanties d'obra? Si estava així per què es va recepcionar?

Segurament no ho sabrem mai...

El mosquit tigre al parc de Can Mercader

Fa alguns dies vam anar a un casament al palau Mercader, situat al parc de Can Mercader de Cornellà de Llobregat. A la sortida hi va haver la sessió fotogràfica de rigor amb un boicot protagonitzat pel mosquit tigre. La meva filla tenia 6 picades en una sola cama en molt pocs minuts, afortunadament no li fa més reacció que la mateixa coïssor de la picada.

Conec algunes cases amb jardí de Barcelona on no s'hi pot ni sortir a prendre el cafè perquè el resultat és similar.

Fa un parell d'anys que el Departament de Salut està fent unes mesures de control, prevenció o seguiment realment gens fructíferes.

Si seguim així no ens caldrà ni construir ni mantenir les zones verdes, perquè els seus usuaris fugiran d'aquesta bèstia ferotge.

Ningú no coneix unes mesures més efectives que les que difon la Generalitat?