Control del #morrut amb Sospalm

Sense entrar a valorar si és el millor lloc per tenir una palmera canària em sap greu que s'hagi perdut anys després d'haver's-hi instal·lat. El mateix destí que han tingut tantes i tantes palmeres, ens espais públics i privats. 

Hem de reflexionar una mica sobre com actuar quan tinguem noves plagues. Ho sabem fer millor...

Informació sobre telegestió del reg a Ajuntament Impulsa

Al bloc de l'empresa Ajuntament Impulsa han publicat un post sobre la telegestió del reg. Hi enllacen l'article que vaig publicar l'any 2008 a la revista Jardinería Profesional. Tot i que hi ha hagut una certa evolució i diversificació de l'oferta, el concepte segueix vigent com aleshores.

Salvem el jardí d'Encarnació: aprofitem l'oportunitat @indepe_gracia @albertbalanza

He publicat a l'Independent de Gràcia la meva proposta per al jardí d'Encarnació. Aquest és el text:

"Gràcia té una superfície de 3,3m² de verd urbà per cada habitant, mentre que a Barcelona és de 6,8m² per habitant. Només l’Eixample, on els edificis són més grans i més alts, té una ràtio inferior. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana que aquesta xifra es trobi entre 10 i 15m² per habitant. El dèficit és tan evident que cal un treball seriós i decidit per corregir-lo. Els darrers mesos s’ha viscut una lluita veïnal per salvar el jardí del convent de les Monges Missioneres del Santíssim Sagrament del carrer de l’Encarnació. Ha estat una lluita en inferioritat de condicions, com n’hi ha hagut tantes que no han reeixit en les darreres dècades de ferotge construcció i destrucció. Els veïns poca cosa han pogut fer enfront dels forts interessos econòmics d’una propietat i d’uns promotors als quals només els interessava el rendiment econòmic immobiliari. El jardí tampoc no disposava de cap figura legal de protecció (urbanística, natural, cultural o artística), ni en el seu conjunt ni tampoc els elements vegetals que contenia. L’edifici es va enderrocar i bona part del jardí s’ha malmès. Però el que no van poder aturar els veïns ho ha aturat la crisi. Llegeixo a l’independent que la immobiliària es retira del projecte. Malauradament l’enderroc va començar i ara corre el risc de ser un espai abandonat i marginal per uns quants anys.

És el moment d’aturar-se i fer una reflexió, la que necessàriament hauria hagut de ser prèvia, per part de tots, Ajuntament, propietat, promotors i també per què no, el teixit social de la vila. Potser és una oportunitat per replantejar-ho, per veure les possibilitats de l’espai i del que queda del jardí. Pot contribuir a minimitzar les mancances en zones verdes i espai públic de la vila? Estic convençut que sí.

Al concurs de les 16 portes de Collserola, convocat pel propi ajuntament de la ciutat, el jurat va distingir amb una menció el projecte anomenat Portes Obertes redactat per un equip del qual vaig poder formar part. Aquest no feia altra cosa que proposar la recuperació per a la ciutadania d’espais "perduts" i en procés de degradació, com el nostre jardí, integrant-los en un teixit urbanístic i social sostenible per baixar el verd de Collserola cap a l’interior de la ciutat. Classificava aquests espais com a espais verds d’escala veïnal, que poden servir als ciutadans de la zona per cobrir necessitats quotidianes de reunió, relació i esbarjo. Es plantejaven diferents estratègies de gestió per reactivar el teixit. Es proposava incorporar la participació ciutadana real dins dels processos ciutadans. La implicació en les dinàmiques de barri i veïnals. Es tracta d’incorporar els veïns no com a simples usuaris sinó com a agent actiu,com a ciutadà participant. Fins i tot, amb una adequada entesa entre les parts, es poden portar a terme experiències de custòdia urbana, on els propietaris cedeixen l’ús de l’espai per un nombre determinat d’anys, sense renunciar a una part o la totalitat dels seus drets, l’administració l’incorpora a les zones verdes públiques i, per què no, els veïns (o una associació o una entitat social...) adquireixen unes responsabilitats de construcció i manteniment de l’espai. Cal valentia i voluntat de totes les parts, però en temps de crisi haurem d’adoptar solucions innovadores. Ens hi atrevim?

I de forma immediata, abans de dues o tres setmanes, cal actuar amb controls preventius contra el morrut de les palmeres. Recordem que la prevenció i la lluita contra aquesta plaga està qualificada d’utilitat pública i que, tant l’Ajuntament de Barcelona com la Generalitat de Catalunya, han d’actuar per garantir que els titulars de les palmeres afectades prenguin les mesures de control fitosanitari necessàries establertes per la pròpia administració. El nostre país ja ha deixat perdre un gran nombre de palmeres, moltes de gran valor ornamental i patrimonial."

Podeu llegir-lo en elseu context original aquí.
I podeu veure el que publica la plataforma de veïns Encarnció/Sant Lluís aquí.

Jornada de poda d'arbrat viari a Mallorca

JORNADA DE PODA DE L’ARBRAT VIARI 30 de Novembre de 2012. 9:00-9:30 PRESENTACIÓ DE LA JORNADA. ... 9:30-10:30 APROXIMACIÓ A L’ORIGEN DE L’ARBRAT URBÀ . A CÀRREC DE JORDI DÍAZ CALLEJO. Enginyer Tècnic Agrícola especialitzat en jardineria i paisatge, postgrau en Interpretació Ambiental i del Patrimoni, i Màster en Gestió del Patrimoni Cultural. 10:30-11:30 LA GESTIÓ DE L’ARBRAT DE PALMA DE MALLORCA. A CÀRREC DE INMACULADA GASCÓN LÓPEZ. Cap de la unitat de Parcs i Jardins de l’Ajuntament de Palma de Mallorca. Enginyera Agrònoma per la Universitat de Lleida, amb una àmplia experiència al sector del verd urbà. 11:30-12:00 DESCANS. 12:00-13:00 LA GESTIÓ MUNICIPAL DE L’ARBRAT, COM EQUILIBRAR COSTOS AMB BENEFICIS, EL CAS DE MOLLET DEL VALLÉS. A CÀRREC D’ÀLEX MARCH I RAURELL. Cap de la unitat de Parcs i Jardins de l'Ajuntament de Mollet del Vallès. Enginyer Tècnic Agrícola especialitzat en jardineria i paisatgisme i llicenciat en Ciències Ambientals. 13:00-14:30 DESCANS. 14:30-15:30 EL PAPER DE LA REGULACIÓ I LA SEVA APLICACIÓ A LA GESTIÓ DE L'ABRAT: EL CAS DE MARBELLA. A CÀRREC D’ANTONIO SARMIENTO MAQUEDA. Cap de la unitat de Parcs i Jardins de l’Ajuntament de Marbella. Enginyer Tècnic Agrícola per la Universitat de Sevilla i titulat amb el Màster de Jardineria i Paisatge de la Universitat Politècnica de València. 15:30-17:30 L’ EMPRESA DE SERVEIS D’ARBORICULTURA I PODA URBANA. A CÀRREC DE SANTI ESCODA RUIZ. European Tree Worker i Enginyer Tècnic Agrícola per l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona, amb una àmplia experiència al sectors dels serveis d’arboricultura, jardineria i forestal. 1 de Desembre de 2012. 10:00-11:00 DIADA DE L’ARBRE: LA PLANTACIÓ CORRECTA D’UN ARBRE. A CÀRREC DE SALVADOR CAÑÍS I OLIVÉ. President de l’Associació Espanyola d’Arboricultura. Director i propietari d’ARBEN, Arbres i entorn S.L.U. 11:00-13:00 JOCS PER INFANTS.

Serveis ecològics del verd urbà a Barcelona

Publicació del Creaf i la UAB escrita per Lydia Chaparro i Jaume Terradas.Algunes dades molt interessants. La podeu llegir aquí.