Verí en zones verdes

Ha sortit publicada de nou una carta, Verí en zones verdes, parlant de l'estramoni que neix espontàniament en les zones verdes. És una tema recorrent. Hi ha un famós cas amb tràgic desenllaç fa prop d'un any proper a Madrid.

El meu punt de vista és que ens equivoquem volent crear una ciutat (o voraciutat) asèptica, on eliminem (de fet demanem a l'administració que elimini) allò que crea alarma perquè és nociu si se'n fa un mal ús. De plantes tòxiques n'hi ha moltes, de fet les medicinals ho són a una determinada dosi i són perjudicials, nocives, tòxiques o fins i tot letals a una altra.

Jo crec més en l'educació, en una societat on ningú no pretén fer beuratges d'una substància que desconeix. on els adults protegim els nostres infants, no posant-los en una caixa de cotó fluix sinó vigilant-los, tutoritzant-los i formant-los en l'assumpció de les seves responsabilitats.

També hem de tenir en compte l'enorme cost econòmic que suposa una lluita contra una planta (però pot ser un bolet o qualsevol altre element natural) que apareix espontàniament i que per molt que hi lluitem s'entossudeix en conquerir nous espais. Realment estem disposats a mantenir brigades de centenars de jardiners que intentin eliminar infructuosament qualsevol planta que ens pugui perjudicar?