Quan parla de la gestió de l'aigua exposa que hi ha un problema important de model de gestió, segons exposa el model existent és un model basat en la gestió de l'oferta, o sigui basat en demanar l'aigua i és qui la subministra qui s'encarrega d'aconseguir l'aigua necessària per aquest abastament. Segons ell és un model de país ric, que coneix on anar a buscar aquesta aigua (o bàsicament que la té disponible). En canvi aposta per un model de gestió de la demanda, o sigui per a cada ús posar-li a disposició una determinada quantitat d'aigua per a que la gestioni (posa com a exemple que això és el que fem cada mes amb el nostre sou, gestionar els diners que tenim).
Deixant de banda la gestió immediata d'aquesta situació de sequera (o sigui d'ara endavant) aposta per les següents mesures, que conjuntament considera suficients per solucionar el problema actual i que creu que un 5 anys poden estar implementades:
- Eliminar pèrdues d'aigua a a xarxa (a tots els nivells)
- Utilitzar aigües regenerades de depuradora
- Utilitzar aigües dessalades del mar
- Rescat dels aqüífers (evitar els abocaments provinents de l'agricultura i la indústria que provoquen la contaminació)
- Interconnexió de xarxes en el marc d'una política de contenció de la demanda
És curiós com parla dels edificis ecoeficients, on el consum d'aigua és de 65 L/habitant i dia. Potser penso que valdria la pena començar a pensar com han de ser els jardins ecoeficients, potser és un terme a desenvolupar a partir de les experiències que estem portant a terme.
També fa una explicació dels problemes que comporten els talls d'aigua. Explica que els talls curts d'aigua no són greus, però els talls llargs i generalitzats generen problemes de cop d'ariet que malmeten les instal·lacions provocant fuites. O sigui que el sistema només treballa bé a tensió.
Sobre el canvi climàtic prediu que aquestes sequeres que normalment s'han succeït cada 25-30 anys, amb el canvi climàtic tendiran a anar-se produïnt com a norma generalitzada cada 10-12 anys, de manera que ja podem anar prenent mesures preventives perquè això no sigui tant traumàtic per la gestió dels espais verds com la sequera del 2007-2008.
També explica que el model de construcció de les depuradores no és adequat perquè s'han localitzat a les cotes més baixes, en cotes properes a zero, de manera que per al seu reaprofitament cal una aportació energètica important. Explica que fa anys que posa de manifest que el model correcte hagués estat anar-les situant en posicions intermitges que haguéssin permés que en cotes inferiors s'utilitzés l'aigua regenerada amb un cost ambiental (en forma d'energia) inferior. En la situació actual amb la majoria de depuradores en funcionament no hi ha més remei que el bombeig d'aquesta aigua. Explica que el que s'ha fet malament sempre acaba generant un cost energètic, molt important en el context de la crisi energètica existent i futura. Penso que potser aquest model de depuradores es va pensar senzillament per abocar en rius i mar aigua menys bruta, però no en reaprofitar aquestes aigües, d'altra manera perquè aquesta aigua no s'ha posat a disposició dels potencials usuaris com són les zones verdes?
En base a això fa referència a aquest binomi existent entre aigua i energia i que hem de tenir en compte també a l'hora de planificar els regs, per exemple utilitzant sistemes que treballin a més baixa pressió o que impliquin menys pèrdues de càrrega.
Veure el perfil d'Àlex March i Raurell