En què ha quedat aquell rebombori?

És curiós com som en aquest sector.

Un bon dia sense cap mena de criteri ens prohibeixen regar les plantes. No hi ha matisos, no hi ha excuses, no hi ha privilegis. És així i punt. ACA dixit. És més si cal canviem un decret d'un dia per l'altre perquè encara que tinguem aigua no es pugui regar, canviem les regles del joc a mitja partida.

Ens indignem, participem als fòrums, a les llistes de distribució, als blocs. Això no pot ser. No se'ns té en compte i tenim moltes coses a dir. I l'Apevc ha de fer, i el Gremi i la CHOC... Participem en la Taula de sequera. Ens discutim sobre si això és mèrit teu o meu.

I els jardins històrics i els arbres monumentals i les singularitats? I els jardins públics no han de ser prioritaris envers els privats? i com calculen les quantitats? Per què les superfcícies es calculen de maneres tan diferents? Per què no es prohibeix construir? o rentar cotxes? I les dutxes de les piscines i spa i...? Gastem més nosaltres? Les aigües freàtiques son inesgotables? S'ha de dir aigua de boca o d'esquena? Els jardins han de ser secs o mullats? hi ha una única resposta? I per què trballar amb espècies de baixos requeriments si després les hem de deixar morir?

Preguntem-li al conseller què en pensa d'això i d'allò. Fem manifestos. Fem escrits. Fem-nos sentir.

Per cert: Tots els ajuntaments han aplicat el que deia el decret? qui hi posa la mà al foc? qui ho ha controlat? com s'ho han fet alguns per aconseguir aquests miracles?

Tant bon punt podem tornar a regar ja no ens en recordem. Què n'ha quedat de tot allò que podem fer? Bé... com sempre 10 jornades i congressos sobre el mateix tema i on fàcilment ens repetirem. Ja ho coneixem, ha passat amb el morrut i amb tantes altres coses. Ni una participació als blocs des d'aleshores, llistes de distribució... Fins l'any que ve que santornem-hi.

Una vegada més: com ho podem fer per ser constants en el que engeguem.

Ara és l'hora de treballar perquè això no ens torni a passar, però qui ho ha de fer? els 4 de sempre? Potser sí, però potser per fer-ho haurem de deixar les altres coses que hem començat i que tampoc no podrem acabar. Altre cop volem fer molt però ens anem deixant els projectes perduts pel camí.